Ebook: Guia d’usos lingüístics. Aspectes gramaticals

Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, 2002. - 151 p.El 1932 les entitats culturals i les personalitats més destacades del món de les lletres i les humanitats del País Valencià van signar les anomenades Normes de Castelló, adaptació valenciana de la codificació ortogràfica realitzada per Pompeu Fabra. Amb aquest acord, els sectors més dinàmics de la societat valenciana van fer una aposta decidida per la normalitat i la modernitat cultural del nostre poble. D’aleshores ençà, els valencians hem tingut la sort de disposar d’un bon nombre de gramàtics i lexicògrafs ben orientats, com Carles Salvador, Manuel Sanchis Guarner, Josep Giner, Enric Valor, Francesc Ferrer Pastor i Germà Colón, que han anat conformant un corpus doctrinal propi, basat en els usos genuïns valencians, però plenament inserit en el conjunt de la llengua catalana.
El 1978 la Facultat de Filologia de la Universitat de València va aprovar per unanimitat un Informe sobre la llengua del País Valencià, en què es reivindicava la vigència del policentrisme convergent com a criteri definidor de la tasca de complementació codificadora realitzada pels nostres principals gramàtics i lexicògrafs. El mateix any naixia al si de la nostra Universitat l’Institut de Filologia Valenciana (IFV), amb el propòsit de convertir-se en un centre d’estudis filològics del valencià, tal com ja s’havia plantejat als anys trenta amb el projecte de creació del Seminari de Filologia Valenciana, de la Universitat de València.
Paral·lelament, l’Institut ha contribuït de diverses maneres a la difusió de l’obra dels seus mestres, amb nombrosos estudis, edicions i homenatges. Conscients de la necessitat de dotar els usuaris del valencià, i de manera molt especial aquells que estan vinculats al món de l’ensenyament i dels mitjans de comunicació, d’una eina orientadora sobre l’estàndard, és a dir, sobre el model lingüístic que hauríem de fer servir públicament en situacions de formalitat, el Consell General de l’IIFV acordà, el 1999, l’elaboració de la present Guia d’usos lingüístics. No es tractava de confegir una gramàtica ni un diccionari més, sinó una «guia» sobre qüestions bàsiques que servís de pauta orientadora per a l’ús dels valencianoparlants. Com a base del treball disposàvem no sols del llegat gramatical i lexicogràfic dels mestres suara esmentats, sinó també de la praxi dels escriptors i de diversos sectors de l’administració pública i de l’aportació de les últimes investigacions realitzades al si de les universitats valencianes.